Tecno 4rt ESO: M41

Memòria del 1er trimestre

Per tots aquells qui no siguin de l'escola, aquest apartat és una ampliació del treball d'una pràctica anomenada "Construcció de la maqueta d'una casa". Per aquest motiu aquest blog parla sobre l'àmbit tecnològic, sobretot centrat en la part de la construcció i els seus elements. Si t'agradaria veure com ha quedat el treballfinalment, podràs accedir directament al "PDF" a travès del programa "google drive" a partit d'aquest enllaç

https://drive.google.com/file/d/0B-ydpoK_39FhVVpUYUF2MEJMSWs/view?usp=sharing

Dia a dia a la pràctica:

Aquí s'explicarà tant el procès de construcció, com les eines i material que vam utilitzar per dur-la a terme. Es considerà com un petit diari on s'escriu el seguiment, dia rere dia.

No construïm però si treballem: Per començar caldria destacar un fet important que determina l’inici de la nostra pràctica. El tutor ens va repartir el guió d’Opitec, d’on vam poder extreure una sèrie de dades i figures. En aquests fulls hi havia un seguit de plànols, tant de l’interior de la maqueta, com de l’exterior amb mesures on variava l’escala (1:1- 1:100).

Per anar familiaritzant-nos amb aquestes figures, les vam traspassar primer a la nostra llibreta, que es com si fos el nostre diari personal, i u cop estaven corregides, els vam tornar a passar a una làmina blanca dinA3.

Primer dia:

Dibuixem a la fullola

El primer dia que ens van repartir els materials per fer la memòria, el primer que ens va recomanar el tutor va ser que lliméssim les extremitats de la làmina de fusta de (600x300) ja que ens podíem fer mal amb les punxes sobrants d’aquest material. Per fer-ho, vam utilitzar paper de vidre i ens vam col·locar de peu amb la làmina col·locada de la mateixa manera; i jo, personalment, vaig fer unes tres o quatre passades ràpides per cada costat.

Seguidament, era l’hora de començar a traslladar els plànols a escala 1:1 que teníem a la nostra llibreta, a la fullola. Utilitzant evidentment el llapis, per algun possible error. Jo vaig poder fer dues peces, la número 8 i la 11, ja que ens les vam repartir entre la meva companya i jo.

Segon dia:

Serrer amb la serra d'arquet

El segon dia ja teníem gairebé totes les peces a escala dibuixades, vam trigar uns 20 minuts en acabar de retocar-les i assegurar-nos de totes i vam començar a serrar; per fer-ho, vam fer servir una serra d’arquet recolzant la peça de fusta sobre una tauleta de marqueteria que havíem preparat prèviament.

Error comès vaig col·locar-me al cantó de la meva companya i minoritzat per tant, el meu propi espai , fet que va portar a un comentari del tutor i de seguida vaig traslladar-me a l’altre costat de la taula.

Quan l’hora va acabar, em faltava per serrar una única peça, el quadrat de la base el qual vaig acabar el dia següent i em va donar temps a llimar totes les cantonades i anivellar-les.

Tercer dia:

La meva companya de treball

Quan ja creia que podria llimar les peces, em vaig adonar que, abans de començar a fer quelcom, ens havíem d’ajudar entre els individus de la parella; Per tant, vaig acabar alguna peça que faltava.

Error comès he de reconèixer que al voler anar ràpid llimant, la tauleta de marqueteria es movia i això va fer que la peça número........ es trenqués. Hauré de tornar a dibuixar-la, serrar-la i llimar-la.

Al finalitzar la classe, vam escriure el nostre nom i vam numerar les peces, totes i cadascuna per a evitar confusions amb les dels altres grups.

Quart dia:

El quart dia, la meva companya de treball estava malalta i vaig notar com la feina era molt més significativa, ja que només era una persona.

Un cop m’havia aixecat per anar a buscar la llima, vaig mirar amb un cop d’ull als de la taula de la meva dreta i baix veure com estaven utilitzant una barrina, va ser doncs, quan vaig reaccionar i em vaig adonar que les finestres de les peces no estaven foradades.

Amb l’ajuda del tutor, em va explicar que era millor utilitzar una barrina petita, per que sinó podríem sortir-nos fora del quadrat de la finestra, i em va aconsellar també fer el forat a una de les cantonades del quadrat, ja que m’estalviaria recorregut amb la serra. Es tracta d’obrir aquesta i ficar el fil de metall pel forat prèviament fet i desprès tornar a tancar l’eina tensant aquest fil per poder, d’aquesta manera, serrar per dins del quadrat de cada finestra de la peça.

Cinquè dia:

Organització

El cinquè dia ja teníem gairebé totes les peces serrades, i per tenir un bon ordre i ritme de treball, les apilàvem a un cantó per saber quines ja estaven totalment finalitzades, és a dir, serrades, llimades i acabades de polir amb paper de vidre.

Mentre dúiem a terme la pràctica, anàvem fent fotos a les eines i a nosaltres mateixes treballant, per tal de tenir desprès una representació visual del seguiment que fèiem dia rere dia a l’aula.

Com ja he comentat al principi, ja teníem gairebé totes les peces acabades, i finalment, amb l’hora que vàrem tenir, van quedar totes acabades.

Sisè dia:

Aquest dia, mentre la meva companya de treball acabava de llimar amb el paper de vidre la última peça, vaig decidir començar a serrar la base de la nostra maqueta. Aquesta, una barreja compacte, dura i força resistent em va costar a l’hora de tallar-la, per aquest motiu, el tutor ens va explicar com utilitzar el xerrac recte, una eina de tall la qual s’ha de fer servir una mica en diagonal per a poder avançar amb les dents per les quals està composada.

Metre una de les dues serrava, l’altre s’ajupia per anar veien per on anava la serra i si el tall anava avançant o no.

Error comès:

Abans de començar a serrar, el tutor em va demanar que anés a buscar dos serjants, eines de subjecció de la peça per a que no es mogués, i em vaig equivocar; vaig portar dos cargols de taula!

Una cosa important que hauria de millorar és tenir més paciència l’hora de serrar, ja que metre ho feia em torçava una mica, cosa que va perjudicar-nos a l’hora de llimar amb la llima, ja que arrodonia el costat de tall.

Setè dia:

Jo, enganxant el quadre base

Un cop teníem la nostra base serrada i llimada pels cantons corresponents, era l’hora de començar a enganxar les peces per crear la figura del nostre habitatge. Començant pels quatre llistons de fusta els quals funcionarien com a límit de la nostra construcció. Es cert que el tutor ens deixava decidir el lloc, centrat o no, on col·locaríem el nostre habitatge, però el meu grup va decidir seguir les mesures que indicava el guió: 286 cm horitzontal x 236 cm vertical.

Les peces les enganxàvem amb l’ajuda de la cola blanca.

Clavant claus

Un cop fet el nostre quadre de base, ens van demanar de clavéssim (a poca profunditat) uns claus força llargs i prims per la superfície d’aquestes peces, per intentar que quedessin més fixes i evitar possibles moviments d’aquesta.

Vuitè dia:

Fent els últims retocs...

Aquest vuitè dia va ser molt estressant per a mi. Havia arribat l’hora de col·locar les peces de fusta que actuarien com a parets entre elles dels diversos departaments de l’habitatge, però algunes de les peces no corresponien, és a dir, no eren suficientment grans, com indicava el nostre guió, i deixaven forats entre elles.

Error: el nostre error va ser a l’hora de serrar les peces potser vam serrar en comptes de fora de la línia traçada amb un llapis, per dintre, tallant uns mil·límetres més que no donaven resultat quan les col·locàvem.

ió:Com teníem aquest problema amb dues de les peces principals, vaig haver de tornar-les a fer, agafant una altra fullola de fusta i tornant a començar. Cosa que ens va fer perdre força del nostre temps.

Nonà dia:

Els serjant ens ajuden!

Aquest ja es convertí en el nostre penúltim dia de pràctica. Ja teníem completa la nostra pràctica, és a dir totes les peces i departaments de la construcció al seu lloc. Se suposa que havia de ser el nostre últim dia, però si més no, la majoria de grups anaven com nosaltres, necessitàvem una mica més de temps, en el nostre cas, per acabar de tallar els cilindres que anirien als extrems de les teulades de l’habitatge, per tal que un cop les col·loquéssim sobre aquest no rellisquessin.

Millora: Com la peça lateral de l’habitatge era una de les principals i no quedava gaire unificada amb el llistó del terra, vaig decidir que podria ser una solució per a que quedés més unida (amb ajuda de la cola blanca), col·locar un serjant de mida petita que unís aquesta lateral amb la horitzontal que es trobava al mig separant les dues laterals.

Desè dia:

Creant el circuit elèctric...

En aquest últim dia, la construcció de l’habitatge estava acabat, l’únic que ens faltava era col·locar els trossets (del cilindre de fusta) corresponents a cada extrem de les teulades, per tal d’aconseguir estabilitat a l’hora de col·locar a aquestes sobre la maqueta.

Serrant el cilindre de fusta

Aquest era un dia de nervis; a la pròxima hora de tecnologia ja s’hauria d’haver entregat la memòria de la nostra construcció i anàvem una mica enrederides. Ens faltava acabar el circuit elèctric. Volíem col·locar un petit circuit amb una bombeta la qual s’encengués quan la porta ho fes. Per fer-ho necessitàvem una làmina amb la mida corresponent al nostre espai, i anat soldant amb ajuda del soldador el cable, creant un circuit que fes que al concertar-se amb una bateria corregués l’electricitat i la bombeta t’encengués.

Error comès: no ens va donar temps a acabar-la, i l’haurem de fer a casa per a que al dilluns ens ho pugui avaluar.

Millorem la nostra pràctica!

Si més no, aquesta va ser una pràctica la qual ens va ocupar força temps en el nostre calendari i que a més, personalment, no va ser força fàcil. Per aquest motiu el nostre tutor ens va oferir una nova oportunitat de millora d’aquesta, deixant que la decoréssim al nostre gust, sempre i quan tinguéssim la idea clara de no carregar-la, tan sols posar-hi petits detalls que la fessin més especial a la vista.

El que personalment vam fer va ser imprimir una foto amb un relleu que imités la textura de les teules; Ho vam retallar i enganxar a la mesura de la teulada de fusta, les dues fulloles. Per separar els diversos espais de l’habitatge, vam fer el mateix procés cercant diverses textures de terres: de cuina, de bany... i retallant i enganxant-les als diversos compartiments de manera que es distingissin entre ells. A més a més, a casa tenia retalls de paper amb imitació d’herba, molt real, i vam decidir enganxar-la a la mesura pels cantons de la casa, com a representació del jardí.

És cert que nosaltres a més de voler canviar la seva estètica, vam intentar fer petits canvis de manera acurada, com és el cas de la nostra teulada. La fullola no estava del tot ben tallada i quan la col·locàvem per tancar, relliscava i quedava un forat; d’aquesta manera, vam decidir enganxar amb cola blanca una pinça de fusta, per seguir amb l’estil de decoració del nostre habitatge, a sota, on es trobaven els cilindres de fusta tallats (els quals havien de fer la seva funció). Un cop col·locada, no es veu a simple vista i queda totalment en el seu lloc.

Desprès de l’esforç per intentar millorar-ho, va ser recompensat amb la nota, i aquest va ser el resultat!