L'electrònica
L’electrònica es considera que va originar-se a finals del segle XIX, però si més no, les seves aplicacions no van ser dutes a terme fins a les primeres dècades del segle XX.
Aquesta és la branca de l’electricitat que tracta de l’estudi
i el control del component dels electrons que passen per uns circuits especials
anomenats circuits electrònics. I n’hi ha diversos tipus d’electrònica:
- Electrònica de vàlvules termoiòniques, similars a les làmpades d'incandescència però amb uns dispositius per controlats el flux d'electrons.
- Electrònica de transistors, dispositius semiconductors a base de silici i germani. Gran reducció de volum, de cost i de consum energètic.
- Electrònica de circuits integrats fa possible la concentració de milers o milions de transistors en un espai de pocs mil·límetres quadrats. (microelectrònica).
El circuit electrònic
Aquest és el que nosaltres treballarem de primera mà. Un
circuit electrònic té com a definició, és una associació de diversos components
i dispositius electrònics, relacionats entre si amb la finalitat de dur a terme
una determinada funció.
Entrada de dades--> es converteix en un tipus de
corrent elèctric anomenat senyal--> processament del senyal--> transmissió del senyal de resposta del sistema
Tipus d'elements passius
Un circuit consta d’una
sèrie de components electrònics els quals processen el senyal que entra en el
circuit i el transmeten fins al final d’aquest. Els que més s’utilitzen es
classifiquen segons si són elements passius o actius. La diferència la qual és
que els passius son aquells que NO MODIFIQUEN la forma del senyal. Seria el cas
de resistor, el condensador i la bobina. Elements que utilitzarem a la nostra
pràctica:
El resistor
 |
| Com són? |
El resistor és un
component que esta dissenyat per a oferir una resistència determinada al pas
del corrent elèctric. Als sistemes electrònics acostuma a haver-hi molts, ja
que són petits, és a dir que no ocupen gaire espai i a més permeten distribuir
de manera adient el voltatge i la intensitat pels diferents punts del circuit.
El valor o
resistència dels resistors es mesura amb ohms (W) la tolerància és el petit
marge d'error entre el valor real i el valor representat en forma escrita o per
mitja d'un codi de colors. L'altre paràmetre que defineix un resistor és la
potència que es mesura en Watts.
Hi ha una
gran varietat de resistors, encara que els més habituals són els de pel·lícula
de carbó i els de fil bobinat. El seu valor, que es mesura en ohms (Ω), pot
estar escrit directament a la cara exterior del component, tot i que,
generalment, es determina a partir d’un codi internacional de colors.
 |
| Codi de colors |
 |
| Com són? |
Aquests són components formats
per dues plaques metàl·liques, que s’anomenen armadures i separades per un
material aïllant, el dielèctric. Serveixen per emmagatzemar una càrrega
elèctrica important en una superfície relativament petita. Els
condensadors són, després dels resistors, els components electrònics més
utilitzats.
A l’hora de
fer servir un condensador cal tenir presents, essencialment, dues
característiques: el seu valor de capacitat i la tensió que suporta el
dielèctric del condensador. Per sobre d’aquest valor el condensador es fa
malbé.
La bobina
 |
| Com són? |
Com es construeix un imant artificial: enrotllant un fil
de coure aïllat o envernissat sobre un material ferromagnètic, com ara un
cargol. En circular corrent elèctric pel fil, el cargol queda magnetitzat.
Una bobina és precisament un component format per un
conductor elèctric aïllat i enrotllat sobre una superfície cilíndrica que
serveix per crear un camp magnètic quan un corrent elèctric hi circula.
Cada bobina, en funció de les especificacions
constructives, tindrà unes determinades característiques magnètiques i
elèctriques. La magnitud que determina aquest comportament per a cada bobina
s’anomena coeficient d’autoinducció o inductància. La seva unitat en el sistema
internacional és l’henry (H).
 | ||
Fotos d'internet
Info de la pàgina d'xtec
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada