Construcció d'un habitatge

Construcció d’un habitatge

Passos per a una bona organització:

La seva evolució

Els humans, des que existim, sempre hem tingut una empenta, potser involuntàriament, que ens feia decantar-nos entre, viure al descobert, o pel contrari tenir un lloc on poder protegir-nos i on poder viure amb intimitat. Doncs bé, aquest fet va derivar a que molts dels que vivien propers s’ajudessin mútuament per tal de crear-ne les anomenades “comunitats”.

Però els habitatges també han sigut partícips d’una de les evolucions més importants en l’àmbit historiador, tals com: les condicions climàtiques de cada lloc, la manera de viure de cada comunitat, el mètode que s’aplicava a l’hora de la construcció... Actualment existeixen diversos materials moderns, com ara la fusta transformada o el plàstic, que també han tirat cap endavant el producte resultant i el lloc on es vol construir l’edificació, ja que s’ha aconseguit que no hi hagi tanta diferència en quant a qualitat del producte.

Exemples de construccions antigues i de l'actualitat

Procés tecnològic d’un habitatge

1. Identificació del problema
   Existeixen una sèrie de punts imprescindibles i que hem de tenir en compte:
   
   - Tipus de terreny;: si és de materials tipus no es pot construir perquè s’enfonsaria la casa; i si és rocós haurem de fer ús d’eines, com ara l’excavadora per tal de treure totes aquestes per aplanar el terreny.
   
   -Superfície total: hem de tenir clar quantes coses volem construir, per exemple l’ampliació de la casa amb un jardí, i mirar si tindrem suficient terreny per fer-ho.
   
   -Superfície construïda i útil: la construïda compta amb les parts exteriors de la construcció i l’útil és la superfície total sense incloure murs, patis entre d’altres.
   
   -Distribució general:en funció del nombre de persones que hi ha de viure.
   
   -Instal·lacions: elèctrica, d’aigua, de gas per la calefacció i refrigeració.
   
   - El clima de la zona: ens determina quins materials son millors aïllants tèrmics i acústics i tancaments més adequant per a portes i finestres. - Il·luminació: si s’orienta al sud, el sol il·luminarà i escalfarà més que no pas a l’hemisferi oposat. 

1.  Cerca d’informació i tria de la millor solució
   Actualment, si vols construir-te una casa, primer has t’has d’informar sobre la zona i veure quines construccions tenen en ment per a construir més endavant i l’àrea on estaràs situat.
    
2. Realització del projecte sobre la solució
   Els arquitectes hauran d’utilitzar croquis, s'empra per fer referència a un disseny bàsic, rústic, sense precisions i detalls. En general, consisteix en una il·lustració, un esquema o gràfic que es confecciona a simple vista, sense apel·lar a elements de precisió geomètrica; i plànols, són representacions gràfiques que indiquen o marquen ubicacions, des d'una ciutat fins a una casa. La seva realització, al costat de la dels mapes, és un dels objectius de la cartografia. 
   
   Per fer-los necessiten seguir una sèrie de normes predeterminades. A l’actualitat s’utilitza l’ordinador perquè s’estalvia temps i aporta grans avantatges tecnològiques.

 

Diferència entre croquis i plànol

1. Per finalitzar, es realitza la Construcció del projecte el qual he dut a terme i s’avalua     constructivament. 

Els fonaments d’una construcció

Si haguéssim de fer una definició sobre aquesta paraula diríem que és la part d’un edifici que serveix de base i el fixa al sòl i aquests queden fixats sota terra, és a dir, no es veuen a la superfície, ja que si es produís qualsevol tipus de moviment, l’edifici difícilment es veuria afectat ja que hi ha més part de material que està fixat amb la força del propi sòl, que no pas el de la superfície.

La seva forma, dimensions i profunditat depenen del tipus d’edifici i de les característiques del terreny.

Un fonament pot ser superficial, el qual es caracteritza per una fórmula: quocient/ fundària i l’amplada mínima de la sabata, és a dir, les bases de formigó que fan de fonament d’un pilar o d’una paret de càrrega i que reparteixen sobre el terreny el pes que suporta aquest pilar; per tant haurà de ser inferior a quatre. 

Fonament superficial

A diferència d’un fonament profund, el qual seguirà el mateix esquema però l’amplada mínima de la sabata haurà ser superior a 10. Aquestes també són formats per les anomenades estaques, que són unes barres d’acer, fusta forta o bé formigó armat (materials dels quals parlarem a continuació), que penetren en el terreny fins a fixar-se en el terreny consistent. Aquestes es poden fer de la mateixa obra o poden ser prefabricades. 

Fonamets profunds

Els amterials dels fonaments

Abans estaven fet de maçoneria, que és l’obra feta amb pedres col·locades i ajustades en filades unides entre sí amb un morter de calç.

Però amb les tècniques avançades de l’actualitat, s’’utilitza la tècnica del formigó, el qual porta a dins una armadura d’acer que fa que tingui millors propietats que el formigó normal.

Informació extreta del llibre de Tecnologia de 4rt ESO, editorial la Galeria.

Fotos extretes d'internet